Surat Thani és la província més extensa del sud de Tailàndia i s’estén des de la costa del golf fins a les muntanyes de l’interior. El seu nom vol dir «la ciutat de la bona gent», li va donar el rei Rama VI el 1915, i la capital s’assenta a la desembocadura del riu Tapi, on els vaixells pesquers continuen descarregant cada matí a la vista del centre.
La majoria dels viatgers coneixen Surat Thani com la porta d’entrada a les illes. Dels seus molls surten els ferris que connecten el continent amb Koh Samui, Koh Phangan i Koh Tao, tres de les illes més visitades del golf de Tailàndia. El que pocs saben és que la província guarda part de la història més rica i dels paisatges més salvatges del sud.
Molt abans que arribessin els turistes, aquesta costa va ser el cor de l’imperi Srivijaya, un regne marítim que va dominar el comerç del Sud-est Asiàtic entre els segles VII i XIII. La població de Chaiya, al nord de la capital, conserva els temples i les estupes d’aquella època i continua sent un dels jaciments arqueològics més importants del país.
Terra endins, el terreny s’aixeca en carsts calcaris i selva. El Parc Nacional de Khao Sok protegeix un bosc més antic que l’Amazònia, i al seu centre hi ha el llac Cheow Lan, un embassament maragda esquitxat de penya-segats que emergeixen directament de l’aigua. Els bungalous flotants del llac són, per a moltíssims viatgers, el millor de tot el viatge.
Surat Thani és una província de contrastos: platges d’illa i rius de selva, estupes mil·lenàries i ports pesquers en actiu, monestirs de meditació i plantacions de cocoters que arriben fins a l’horitzó. Recompensa qui s’hi atura en lloc de passar de llarg.
Què hi trobaràsEntre ferris a les illes, llacs enmig de la selva i temples de fa mil anys, Surat Thani ofereix més varietat que cap altra província del sud.
Les illes del golf: Koh Samui, Koh Phangan i Koh Tao pertanyen a la província de Surat Thani. Samui ofereix platges, resorts i comoditat; Phangan és tranquil·la al nord i famosa al sud; Koh Tao és un dels llocs més assequibles del món per treure’s el títol de busseig. Els ferris surten cada dia des del moll de Donsak i des de la mateixa ciutat.
Khao Sok i el llac Cheow Lan: terra endins, la selva del Parc Nacional de Khao Sok dona aixopluc a gibons, càlaos i a la rara flor Rafflesia. El llac Cheow Lan, creat per la presa de Ratchaprapha, està envoltat de pics de pedra calcària i esquitxat de senzilles cases flotants on només s’arriba en barca de cua llarga.
Chaiya i el llegat Srivijaya: el Wat Phra Borommathat Chaiya conserva una estupa restaurada de més de mil anys, i el petit museu nacional que hi ha al costat exposa bronzes i escultures de l’imperi que va dominar aquests mars.
El monestir de Suan Mokkh: fundat el 1932 pel monjo Buddhadasa Bhikkhu, aquest monestir del bosc proper a Chaiya és un dels centres de meditació més respectats de Tailàndia. Cada mes organitza recessos de silenci de deu dies, oberts a estrangers, en un ambient d’absoluta senzillesa.
La vida del riu i els mercats: el riu Tapi marca el dia a dia de la capital. Els mercats de tarda a la vora de l’aigua serveixen cuina del sud, més picant i amb més coco que la del nord, i el mercat nocturn al costat del moll és un dels millors llocs per menjar de tota la província.
Els millors mesos per visitar Surat Thani van de febrer a abril, quan el golf està en calma i el cel és clar. Aquí les pluges arriben més tard que al costat d’Andaman: els mesos més humits són d’octubre a desembre, un detall que convé tenir en compte si combinaràs les dues costes en un mateix viatge. Arribar-hi és fàcil: hi ha aeroport als afores de la capital, tren nocturn des de Bangkok fins a l’estació de Phun Phin i ferris que surten durant tot el dia. Gairebé tothom la fa servir com a trampolí cap a les illes, però qui s’hi queda un parell de dies — una nit al llac, un matí entre les ruïnes de Chaiya — sol acabar dient que va ser la part del viatge que menys esperava gaudir.