Koh Tao és la més petita de les tres illes principals del golf de Tailàndia: amb prou feines vint-i-un quilòmetres quadrats davant la costa de la província de Surat Thani. El seu nom vol dir «illa Tortuga», i tot i que la forma de l’illa al mapa n’explica una part, les tortugues verdes que nidificaven a les seves platges expliquen la resta.
Durant gairebé tota la seva història aquí no hi va viure ningú. L’illa va estar deshabitada fins als anys trenta, quan el govern tailandès la va fer servir com a presó per a presos polítics. Després de l’indult del 1947, famílies de la veïna Koh Pha Ngan s’hi van instal·lar i van plantar els cocoters que encara cobreixen bona part de l’interior.
Tot va canviar quan la van descobrir els bussejadors. L’aigua que envolta Koh Tao és càlida, transparent i poc profunda, i els esculls són a prop de la vora: les condicions que la converteixen en un dels llocs més fàcils i barats del món per aprendre a bussejar. Avui l’illa certifica desenes de milers de bussejadors cada any, i el petit poble de Mae Haad concentra més escoles de busseig per carrer que cap altre lloc de Tailàndia.
Però Koh Tao no és només per a bussejadors. No hi ha aeroport i gairebé no hi ha trànsit. L’illa és prou petita per creuar-la a peu, els blocs de granit baixen fins al mar a cada cala i els miradors de la carena s’aboquen sobre una aigua tan clara que sembla il·luminada des de sota.
El curiós és la rapidesa amb què canvia de caràcter. Sairee Beach és animada i sociable; a deu minuts, cales com Tanote o Sai Nuan són gairebé en silenci. Pocs llocs de Tailàndia permeten triar entre totes dues coses amb tanta facilitat.
Què hi trobaràsEsculls, miradors, cales tranquil·les i un dels illots més fotografiats del país, tot a pocs quilòmetres de distància.
Busseig i snorkel: els esculls de l’illa són poc profunds i tranquils, i per això tanta gent hi fa les primeres braçades sota l’aigua. Punts com Chumphon Pinnacle, Southwest Pinnacle o Sail Rock atrauen també bussejadors amb experiència, amb possibilitat de veure taurons balena entre març i maig. Per fer snorkel s’arriba al corall directament des de la platja a Shark Bay, Mango Bay i Tanote.
Koh Nang Yuan: tres illots units per una llengua de sorra corbada, a deu minuts en barca de cua llarga des de Mae Haad. La pujada al mirador és curta i costeruda, i la vista des de dalt — dos braços de sorra blanca que es troben en aigua turquesa — és la imatge que gairebé tothom s’emporta a casa.
Miradors i camins de carena: el mirador de John-Suwan, al sud, s’aboca a dues badies alhora. A d’altres, com Fraggle Rock o Mango Viewpoint, s’hi arriba a peu per l’interior. Les postes de sol es veuen millor des de la costa oest; les sortides de sol, des de les cales de l’est.
Cales tranquil·les: Sairee és la platja llarga i sociable de la costa oest, amb restaurants i bars sobre la sorra. Per a la calma, Sai Nuan, Freedom Beach i Chalok Baan Kao queden a un passeig curt o un taxi, i fora de temporada alta solen estar gairebé buides.
Conservació de l’escull: l’illa manté alguns dels projectes de restauració de corall més actius de Tailàndia, amb vivers, estructures artificials i immersions periòdiques de neteja. Moltes escoles conviden a participar-hi, i és una de les millors maneres de passar-hi un dia.
Els mesos més tranquils i clars a Koh Tao van de març a setembre, amb la millor visibilitat sota l’aigua cap a l’abril i el maig. El novembre i el desembre porten les pluges més fortes i travessies mogudes: hi ha dies que s’anul·len els ferris, cosa que convé tenir en compte si has d’agafar un vol. No hi ha aeroport: s’hi arriba en vaixell des de Chumphon, al continent, o des de Koh Samui i Koh Pha Ngan. Amb dues nits es veu l’illa; amb una setmana hi ha temps de treure’s el títol de busseig. Gairebé tots els que vénen pel primer arriben pensant quedar-s’hi dos dies i se’n van al cinquè.